Festes
Les festes s'havien convertit per mi ja fa temps una obligació, una oportunitat de reunir-te amb els amics, dels què per circumstàncies t'has anat distanciant, però que comporta aquell "s'ha de fer" que a la llarga et lleva el plaer de l'espontaneïtat. És veritat que unes festes lligades tradicionalment al consum d'alcohol a una persona abstèmia, o gairebé abstèmia, com jo, sempre la deixen una mica fora de joc. Si amés no t'agraden els bous - no és que no m'agraden, és que em produeixen angoixa, por i llàstima tot junt -, no sé els anys que fa que ni m'arrime, ja em direu.
A setembre, per primera vegada, vam deixar de tenir casal i ara, a maig, només he quedat per menjar paella els dos dissabtes i la xulla dilluns. Les meues festes s'han reduït a això i al concert de Rosana. Amés tinc una parella a la què realment admire per la seua capacitat d'estudi, de saber, de millorar coneixements en tot allò relacionat amb la seua carrera professional. Però els exàmens ja sabeu quan són, enguany només he pogut tenir la seua companyia el primer cap de setmana, altres ni això.
Evidentment no he agafat vacances, no ho faig des de potser fa tres anys. No té sentit, només feia que augmentar la meua frustració. La vida et va marcant camins i la gent que unes vegades t'acompanya, d'altres ja només les trobes en alguna cruïlla acompanyades i amb xicotetes rèpliques de la mà. I si amés tu no fas res per buscar el camí per on van ells les possibilitats d'encontrar-te van reduint-se.
Teatre
Les circumstàncies abans esmentades, i el fet d'unir festes i Festival de Teatre de Carrer, van fer que el que per a mi era una cita habitual es convertira en un retret que jo mateix em feia per no arrimar-me a veure allò que m'agrada.
Enguany he tingut l'oportunitat, res m'impedia anar-hi, però, de moment, només he vist dues actuacions.
Ahir, acompanyat d'uns amics, vam veure gran part de l'escenificació de Xarxa Teatre. Bé, realment em va agradar, no puc dir el contrari, encara que em va parèixer un poc com més del mateix. Cercavila amb focs d'artifici, música i crítiques al poder. També és cert que el fet d'anar amb amics no massa entusiastes d'aquestes coses em va fer reprimir el meu cos que em demanava apropar-me més al centre de la representació.
Hui, he estat prop de quedar-me a casa. Després de la paella les ganes d'eixir m'havien minvat molt, he decidit sopara a casa i per internet he mirat la programació del Festival. La descripció de l'espectacle de la nit no em cridava massa l'atenció (dansa contemporània) però la fotografia que l'acompanyava tenia bona pinta. Hi he anat, sol (acompanyat segurament m'hauria quedat amb les ganes). No me n'he penedit. És més, de camí a casa m'han entrat ganes d'actualitzar el blog.
Es tractava d'una companyia catalana, "Deambulants". L'escenari huit contenidors (d'aquells de mercaderies que carreguen als vaixells) en dues columnes de a quatre, un escenari vertical. Tres xiques i un xic escenificaven i dansaven per la paret formada pels contenidors. Molt bé, la sensació de lleugeresa encara em dura. De camí cap a casa m'envaïen les ganes de córrer, de botar les tanques que apareixien al meu pas i de girar i girar sobre el meu cos. És clar, no ho he fet, en estos moments estaria amb un braç o cama trencats i pensant com li explicava el perquè de la meua actitud al metge de l'hospital.
P.D. Un prec al proper regidor de cultura. Per favor el Festival de Teatre fora de festes. Gràcies.
http://www.forogroguet.com/trackback.php?e=359
| Autor | Mensaje |
|---|---|
| No hay comentarios sobre este Post | |