O potser no...

Els meus llibres (IX) La ciudad y los perros

Dom 23 Jul, 2006 4:33 pm

Títol: La ciudad y los perros
Autor: Mario Vargas Llosa (1936)
Any: 1961
Idioma original: Castellà

Editorial: Alfaguara (Grupo Santillana)
Col·lecció: Biblioteca Mario Vargas LLosa
Any de l'edició: 2003
Idioma de l'edició: Castellà
Traductor:
ISBN: 84-204-8410-5

Els que em veniu llegint ja sabreu que Vargas Llosa és un dels meus autors predilectes. En la meua col·lecció de llibres ell és un dels que ocupa el primer lloc en nombre de volums junt a García Márquez, Paul Auster, José Saramago i Miguel Delibes. Ell i jo vam neixer el mateix dia amb 35 anys de diferència i uns quants quilòmetres, els que van de Vila-real a Arequipa.

Em van entrar ganes de llegir La ciudad y los perros després d'escoltar una secció literària al programa La Ventana de la Ser on Almudena Grandes el va recomanar. He de dir que sóc bastant lent llegint i un llibre em pot durar mesos però aquest, que es bastant voluminós, l'he llegit amb més avidesa de l'habitual, potser l'època de l'any també ha ajudat.

Se'ns presenta com un llibre extremadament violent. No cal negar-ho, ho és, molt violent però després del que estem avesats a veure en televisió ja res no ens esglaia, la violència no ens impressiona i jo, al menys, m'ha paregut tot el que es relata totalment verosimil, és més, coses paregudes estic segur que estan passant en aquestos moments arreu del món, i no hauriem d'escarbar massa per encontrar-les.

Són els inicis com a escriptor de Vargas Llosa i la tècnica del relat, tot i no ser la tradicional, ho és molt més del que jo esperava en un primer moment. Vull dir que no és un llibre excesivament complicat de llegir, el temps no transcorre linialment, són diverses les veus que relaten, però tot açò no es fa exagerat.

El que potser més m'agrada són els personatges. No són personatges plans sinó que van evolucionant, tenen un caràcter complexe i les seves actituts i reaccions als fets venen marcades per tot el que han viscut anteriorment, per les circumstàncies que els envolten i per la seua particular forma de ser.

No es tracta una història de bons i dolents. Tots són bons i tots són dolents, o potser caldria només dir tots són dolents. Però el seu comportament s'entén dins del seu contexte. Es pot comprendre perquè el Jaguar és tan violent, es pot entendre la forma d'actuar del Esclavo, no sorprén que el Poeta faça el que fa. Però res no es justifica, en cap moment no es justifica la violència, ni la disciplina mal entesa, ni la delinqüència, ni el menyspreu..., entendre no vol dir justificar.

El Jaguar, el Esclavo, el Poeta, el Boa, entre d'altres són cadets del col·legi militar Leoncio Prado. Allí han de cursar tres anys d'estudi subjectes a disciplina militar i un elevat grau de violència entre cadets que s'escapa (o potser no) als ulls dels oficials. Què condueix aquestos adolescents a una escola de règim militar, la vida dins del col·legi, l'amor amb Teresa com eix central, i el pas a la vida adulta és el que ens conta la novel·la. En definitiva, un retrat social que no s'allunya tant (salvades certes distàncies) de l'època actual.

Trackback:

http://www.forogroguet.com/trackback.php?e=267